El menjador escolar és un contracte que gairebé tothom coneix com a usuari i gairebé ningú com a mercat. El paguen les famílies, el gestionen ajuntaments i consells comarcals, el vigila la comunitat educativa, i el presten empreses que van des de multinacionals de la restauració col·lectiva fins a cooperatives d’una comarca. Tot això deixa rastre públic: cada concurs publica qui s’hi va presentar, què va oferir i qui se’l va endur.
Això és el que diuen aquests documents, comptats un per un. Sense enquestes ni estimacions: expedients.
Què hem comptat
- Font
- Plataforma de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya: anuncis, actes de mesa i resolucions d’adjudicació.
- Què hi entra
- Expedients de servei de menjador escolar (CPV 55523100 o «menjador» a l’objecte del contracte), adjudicats entre el 2019 i el setembre del 2026.
- Quants
- 348 expedients · 160 organismes · 147 empreses guanyadores
- Com es compten les empreses
- Per NIF, no per nom: la mateixa empresa apareix a les actes amb fins a cinc grafies diferents.
- El que no hi entra
- Els menjadors adjudicats fora de la plataforma catalana, els contractes gestionats directament per les AMPA i els que no publiquen adjudicatari.
1. Quants concursos hi ha, i qui els convoca
El volum ha anat a més. El 2020 es van adjudicar 17 menjadors escolars per concurs; el 2025 van ser 72 i els nou primers mesos del 2026 ja en van 74. Part del creixement és real (més consells comarcals liciten el servei en lloc de deixar-lo a les AMPA) i part és que la plataforma recull cada vegada més contractes.
| Any d’adjudicació | Concursos |
|---|---|
| 2020 | 17 |
| 2021 | 33 |
| 2022 | 57 |
| 2023 | 35 |
| 2024 | 54 |
| 2025 | 72 |
| 2026 (fins al setembre) | 74 |
Els sis expedients anteriors al 2020 s’inclouen als totals però no a la taula.
Qui convoca importa, perquè cada tipus de comprador licita diferent. Els ajuntaments són el comprador més freqüent (156 concursos): solen treure el menjador d’una o dues escoles, amb imports petits i sovint amb un sol licitador. Els consells comarcals (71 concursos) agrupen els menjadors de tota una comarca en un contracte de diversos lots, que és on hi ha els imports grans. I els Serveis Territorials d’Educació de la Generalitat (36) liciten per instituts i centres concrets.
Hi ha un quart grup que no es veu venir: instituts municipals de serveis socials, consorcis d’acció social, l’Agència Catalana de la Joventut o una mancomunitat, que també compren menjador escolar i no apareixen si només es busca «ajuntament».
2. Quanta competència hi ha de debò
Dels 348 concursos, 301 publiquen quantes ofertes van rebre. La mediana és dues. I el repartiment és aquest:
| Ofertes rebudes | Concursos | Percentatge |
|---|---|---|
| Una sola | 128 | 43 % |
| Dues o tres | 98 | 33 % |
| Quatre | 21 | 7 % |
| Cinc o més | 54 | 18 % |
| Amb recompte publicat | 301 | 100 % |
En quatre de cada deu menjadors escolars, l’empresa que s’hi va presentar no va tenir ningú al davant.
Convé ser honestos amb la dada. Part d’aquests concursos amb una sola oferta són contractes menors o negociats, on no hi ha concurrència per disseny. Però si es compten només els procediments oberts amb recompte publicat, que són 234, el percentatge amb una única oferta continua sent el 37 %. És exactament la mateixa xifra que surt en el conjunt de la contractació catalana de serveis que mesurem: el menjador escolar no és un mercat especialment disputat.
L’altre extrem també existeix: 54 concursos van rebre cinc o més ofertes, i el rècord són 20 empreses en un mateix expedient. Gairebé sempre són els contractes grans d’un consell comarcal, on entren les multinacionals.
3. Qui guanya
Aquesta és la part que ningú publica en una sola taula. Comptant per NIF, 147 empreses diferents han guanyat com a mínim un menjador escolar a Catalunya des del 2019. Les quinze que més contractes acumulen, per posició i sense noms, perquè el que interessa és la forma del mercat i no qui ocupa cada fila:
| Posició | Contractes guanyats | Organismes diferents | Import conegut |
|---|---|---|---|
| 1a | 19 | 13 | 9,1 M€ |
| 2a | 12 | 8 | 1,3 M€ |
| 3a | 11 | 10 | 3,7 M€ |
| 4a | 10 | 8 | 0,8 M€ |
| 5a | 10 | 8 | 1,1 M€ |
| 6a | 10 | 7 | 1,5 M€ |
| 7a | 9 | 4 | 1,0 M€ |
| 8a | 9 | 5 | 0,9 M€ |
| 9a | 9 | 7 | 0,8 M€ |
| 10a | 8 | 4 | 2,1 M€ |
| 11a | 8 | 7 | 0,6 M€ |
| 12a | 7 | 6 | 0,9 M€ |
| 13a | 6 | 4 | 0,9 M€ |
| 14a | 6 | 2 | 0,8 M€ |
| 15a | 6 | 3 | 0,1 M€ |
Contractes guanyats a la plataforma catalana entre el 2019 i el setembre del 2026. L’import és la suma de les adjudicacions que publiquen xifra: només la publiquen 153 dels 348 expedients, així que és una cota inferior, no la facturació.
Tres lectures de la taula:
- Ningú domina. Les cinc primeres sumen el 17 % dels contractes, i les deu primeres, el 30 %. Vuitanta-set de les 147 guanyadores han guanyat un sol menjador. És un mercat de proveïdors locals amb unes poques empreses que es mouen per tot Catalunya.
- Els diners no van on van els contractes. Per import, l’adjudicatari més gran que consta té només quatre contractes però suma 7,5 M€, per davant del que més contractes acumula (9,1 M€ en 19). Els grans lots comarcals valen més que vint menjadors de poble.
- La cooperativa és un competidor real. Cooperatives i fundacions de l’àmbit social són entre les adjudicatàries de concursos grans, gairebé sempre on el plec puntua el projecte educatiu del migdia.
4. Qui més perd
Guanyar molt i perdre molt van junts: les empreses que més menjadors guanyen són també les que més vegades s’hi presenten sense èxit. Les deu que acumulen més derrotes, amb la seva taxa d’encert i, de nou, sense noms:
| Posició | Concursos perduts | Guanyats | Encert |
|---|---|---|---|
| 1a | 28 | 19 | 40 % |
| 2a | 22 | 12 | 35 % |
| 3a | 21 | 9 | 30 % |
| 4a | 18 | 9 | 33 % |
| 5a | 17 | 8 | 32 % |
| 6a | 15 | 5 | 25 % |
| 7a | 14 | 3 o menys | — |
| 8a | 12 | 11 | 48 % |
| 9a | 8 | 3 o menys | — |
| 10a | 8 | 6 | 43 % |
Encert = guanyats / (guanyats + perduts), sobre els concursos en què l’empresa consta com a licitadora. Cada NIF compta per separat, com als expedients: una mateixa marca que opera amb dues societats hi apareix dues vegades.
I la dada que més interessa a qui s’hi presenta: les taxes d’encert més altes no són les de les més grans. Entre les empreses amb deu o més contractes guanyats, les tres amb més encert guanyen el 67 %, el 59 % i el 53 % dels concursos en què consten (10 de 15, 10 de 17 i 8 de 15). Són empreses que trien a què es presenten. La que més guanya en nombre en guanya quatre de cada deu.
5. Repeteix qui ja el tenia?
És la pregunta que decideix si val la pena presentar-se contra el proveïdor actual. Per contestar-la hem buscat els organismes que han licitat el menjador més d’una vegada en anys diferents i hem comparat qui va guanyar cada vegada. Hi ha 90 relleus comparables:
| Quan el mateix organisme va tornar a licitar | Casos | Percentatge |
|---|---|---|
| Va guanyar una empresa diferent | 52 | 58 % |
| Va repetir el mateix adjudicatari | 38 | 42 % |
En sis de cada deu reobertures el menjador va canviar de mans. L’avantatge del proveïdor actual existeix, però és més petit del que es creu.
Un matís: els concursos d’un consell comarcal amb diversos lots compten com un sol relleu, i en aquests és habitual que el contracte es reparteixi entre dues o tres empreses. Tot i així, el patró s’aguanta: qui té el menjador avui no el té garantit a la convocatòria següent, i qui el va perdre fa dos anys torna a estar a la partida.
6. Quant valen i quant duren
Dels 348 expedients, 153 publiquen l’import d’adjudicació. La mediana és de 121.000 € i la mitjana, 316.000 €: uns pocs contractes comarcals estiren la mitjana. El contracte més gran de la sèrie són 7,3 M€. Per trams:
| Import d’adjudicació | Contractes | Percentatge |
|---|---|---|
| Menys de 60.000 € | 53 | 35 % |
| De 60.000 a 200.000 € | 51 | 33 % |
| De 200.000 a 500.000 € | 27 | 18 % |
| Més de 500.000 € | 22 | 14 % |
La durada està publicada en 107 expedients: la mediana és de 24 mesos, és a dir, dos cursos. Quatre de cada deu duren un curs o menys, i un de cada cinc supera els dos anys, gairebé sempre per pròrrogues. És un cicle curt: el menjador que s’adjudica aquest setembre torna a sortir, com a molt tard, a la primavera del 2028.
7. El que venç aquest curs
I aquí hi ha el motiu de comptar tot l’anterior. Dels contractes de menjador escolar que tenim amb data de fi, 85 vencen entre avui i el setembre del 2027. Sumen 15,6 M€ d’adjudicació coneguda. I no es reparteixen per igual al llarg de l’any:
| Quan venç | Contractes |
|---|---|
| De setembre a desembre del 2026 | 11 |
| De gener a maig del 2027 | 14 |
| Juny del 2027 | 24 |
| Juliol i agost del 2027 | 33 |
| Setembre del 2027 | 3 |
Gairebé el 70 % venç entre el juny i l’agost del 2027, amb el final del curs escolar. Això vol dir que els concursos que els substitueixen es publicaran entre el març i el juny del 2027, amb terminis de presentació que en aquest sector ronden les tres setmanes. Qui vulgui ser-hi ho ha de saber ara, no quan surti l’anunci.
Entre els que vencen hi ha, per import, els menjadors del Consell Comarcal del Gironès (1,8 M€, agost del 2027), de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (0,9 M€), de l’Ajuntament de Manresa (0,9 M€), del Consell Comarcal de la Selva (0,8 M€), del Consell Comarcal de la Conca de Barberà (0,7 M€, juliol del 2027), de l’Ajuntament de Malgrat de Mar (0,7 M€) i del Consell Comarcal del Pallars Sobirà (0,6 M€, juny del 2027). Són dades públiques: consten a la data de fi d’execució de cada contracte.
El que diríem a una empresa de menjadors
- Hi ha lloc. Amb 147 guanyadors diferents, el 43 % de concursos amb una sola oferta i el 58 % de relleus que canvien de mans, la barrera no és la competència: és assabentar-se’n a temps.
- El calendari ja està escrit. Els 85 venciments d’aquest curs tenen data. Els concursos que els substitueixen sortiran entre el març i el juny del 2027. Això es pot tenir apuntat avui.
- La memòria decideix els concursos disputats. Als contractes comarcals, amb cinc o més ofertes, el projecte educatiu del migdia i la proposta alimentària valen més que el preu. És on les cooperatives i les empreses locals guanyen a les grans.
- Triar a què presentar-se apuja la taxa d’encert. Les empreses amb més encert no són les que més s’hi presenten.
Les dades d’aquesta guia s’actualitzen amb cada regeneració del web. Si la teva empresa hi apareix amb una dada que no quadra amb els teus expedients, escriu-nos i ho comprovem contra la font.
Com s’ha fet aquest recompte
Els 348 expedients surten de la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya. S’hi han inclòs els que porten el codi CPV 55523100 (serveis de menjador escolar) o esmenten el menjador a l’objecte del contracte dins del sector de la restauració col·lectiva. Els licitadors i els guanyadors s’han llegit a les actes de mesa i a les resolucions d’adjudicació de cada expedient, i s’han agrupat per NIF perquè una mateixa empresa no compti diverses vegades per escriure’s diferent.
Tres límits que convé conèixer. Només 153 expedients publiquen l’import d’adjudicació, així que les xifres de diners són cotes inferiors. La durada està publicada en 107. I l’històric és català: res del que diu aquesta guia es pot estendre a la resta d’Espanya sense tornar a comptar.
Font: Generalitat de Catalunya, Plataforma de Serveis de Contractació Pública i Registre Públic de Contractes (Departament d’Economia i Finances), informació pública reutilitzada d’acord amb la Llei 37/2007 i la Llicència oberta d’ús d’informació de Catalunya. Dades a 21 de setembre de 2026. Les dades de cada empresa procedeixen dels expedients en què consta com a licitadora o adjudicatària; si hi detectes un error, escriu-nos a info@licitanea.com i el corregim contra la font.